Cérvol (Cervus elaphus)

És el més gros dels nostres cèrvids. Es va extingir de Catalunya a mitjans de segle passat (S. XX), les reintroduccions per part dels caçadors i de l’administració el varen tornar fer present al nostre País. Molts exemplars han estat reintroduïts accidentalment, en escapar-se de col•leccions privades i/o àrees de caça tancades de caça major. La seva presència es fa notar, sembla que n’hi ha més dels que veritablement hi ha, això sí l’impacte de cadascun podria equivaldre al que fan 3 o 4 cabirols junts.

Finals de setembre, en el Pirineu català, comença refrescar, els dies s’escurcen, les boires enterboleixen el paisatge, les pluges sovintegen... És temps de brama !
Els mascles de cérvol, desbocats per l’efecte hormonal, bramen en fondals, prats i boscos més o menys recòndits. Cada mascle té la seva veu, cada bram és diferent, escoltant-los atentament es poden comptar encara. Els protagonistes són els més grans i valents, en realitat són les femelles les que triaran el mascle més preparat, l’espectacle està servit...
És el moment, amb el vent de cara, aprofitant entre bram i bram per anar-hi anant, mirant el terra per no trepitjar cap soroll, càmera en mà i nervis controlats... anem apropant-nos. Si el vent i la llum es posen d’acord i tenim la destresa i la sort de poder-nos hi acostar, tot anirà bé i podrem fer algun que altre retrato de la bèstia.

Anar sentir bramar els cérvols és tot un espectacle que us recomanem gaudir, almenys una vegada.