Isard (Rupicapra pyrenaica)

El seu nom indica on viu. No es capaç de dispersar-se fora de l’ambient pirinenc tot i que pugui fer incursions, sobretot hivernals, en indrets confrontants. En perill de desaparèixer a mitjans de segle passat (S. XX). Les actuacions del govern, de protecció i gestió d’aquesta espècie, van fer que actualment ostenti una bona situació poblacional, tot i haver de superar, recentment, alguns entrebancs de salut (unes quantes malalties víriques i ...). Col•lateralment moltes altres espècies pirinenques s’han aprofitat d’aquesta bona gestió de l’isard i del seu espai per prosperar, prova d’això és que fa ben pocs anys s’ha creat, solapat amb la Reserva Nacional de caça Freser-Setcases, el Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser.
Veure isards, ben adaptats al seu medi, fent curses, cabrioles i salts en parets de roques inexpugnables, és un espectacle que fa feredat, pensant que en qualsevol moment s’estimbaran irremissiblement (quant et fixes que no els sobrevolen els voltors, ja et quedes més tranquil, no?).

Un mes de novembre qualsevol, han caigut les primeres nevades (cada vegada és més complicat que nevi... uff!), ben abrigats anem a fer una bona excursioneta pel Pirineu, preferiblement l’oriental si volem augmentar les possibilitats de veure isards. Tot d’una en una alta i costeruda vessant ben emblanquinada (2200 m), veiem uns quants isards que s’empaiten a tota velocitat. Es faran mal, segur! Alguna tombarella, algun cop, esgarrapades i relliscades a la neu, curses i esbufecs que els deixen sense alè. Són mascles en zel que s’esbatussen, que es posen a prova. De vegades hi ha ferits, sovint no són ferits greus. La capacitat que tenen per córrer amunt i avall d’un pendent vertiginós és increïble. El seu pèl, en aquesta època és fosc i d’allò més llustrós, ben engalanat, vaja, per agradar; i espès, preparats per passar el cru hivern d’alta muntanya.

Veure isards, per nosaltres, és entranyable. Deu ser perquè venim de nissaga pirinenca, la qual ens havia explicat algun “conte de la vora del foc” on el protagonista era l’isard....