Porc senglar (Sus scrofa)

Cosí germà dels nostres porcs domèstics, el seu nom ho indica clarament. Es pot creuar amb les races de porc domèstic i també els pot transmetre malalties, algunes tant preocupants com la PPA (pesta porcina africana...).
El seu extraordinari èxit, sobretot degut a la seva adaptabilitat als canvis antròpics, ha estat incommensurable. Segurament perquè aquests canvis antròpics, sense ser planificats en augmentar les poblacions de porc senglar, han estat els adients. Ves quina ironia !

Aquest desaforat augment poblacional l’ha fet esdevenir, en els darrers 15 anys, un veritable problema, sobretot per als pagesos i els accidents de trànsit. El nostres besavis, savis de la cultura popular, ho resumirien dient “tenim el que sembrem”. Els que es pensen que ho planifiquen tot. Què en diuen?

-- Una tarda vespre qualsevol, passejant per La Devesa de Girona (fora del període de fires), tot escoltant el crit de les cotorres de Kramer, de les cornelles o del picot verd que ja van a joc. I amb una mica més de sort l’udol d’un gamarús (Strix aluco) que ara es desperta... De sobte, des del riu Ter, pel marge costerut passat el Pont de La Barca, unes figures fosques i compactes entren a la devesa a tota velocitat, són petites, 10 o 15 quilos, una de molt més gran... Una truja amb quatre raions acaben d’entrar a pasturar la Devesa-- Res estrany, passa prou sovint d’uns anys ençà. Els seus corredors naturals, els rius, els torrents i els còrrecs d’avinguda, els permeten anar d’aquí cap allà amb prou comoditat, Girona n’és ple (de rius i còrrecs, volem dir).. L’home, el trànsit, els sorolls urbans,... no els espanten pas. El bosc, ben vegetat de sotabosc i ple de masos abandonats (o convertits en altres coses... turístiques), els proporciona el millor dels recers.