Daina (Dama dama)

Abans no n’hi havia pas de daines. La seva presència es va incrementar a Catalunya a finals del segle passat (S. XX), tot i que des de fa un parell de centenars d’anys, alguna n’hi havia per aquí i per allà...
D’origen divers: escapades i/o alliberades de tancats cinegètics, o escapades de col•leccions privades o introduïdes expressament en espais tant emblemàtics com el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà... No brama, ni lladra, la daina ronca (només els mascles), allà el més d’octubre que és quant entren en zel. En aquest sentit s’assembla molt al cérvol encara que és més petit, quasi per meitats. Els mascles adults tenen aquella banya grossa i plana característica (en castellà els anomenen “paletos”).

Aiguamolls de l’Empordà, primera hora d’un dia d’hivern, sense tramuntana, veus bellugar els tamarius des d’un observatori qualsevol, observes que les aus aquàtiques no en fan cap cas. Tot d’una, al teu davant mateix, un grup de daines travessen la llacuna amb un xipolleig elegant. Van a buscar pastura en els petits illots, o recer entre canyissar i tamarius, amb sort poden ajeure’s al teu davant, per parar el sol i reposar...