Mufló (Ovis gmelini musimon)

No n’hi havia pas de mufló a les nostres contrades. Hi ha estat introduït, de vegades particularment i furtivament, d’altres vegades s’ha escapat de col•leccions privades o de tancats cinegètics. Vaja que a finals de segle passat i actualment, el mufló és prou present en algunes zones muntanyoses del nostre Pirineu i prepirineu, s’hi pot considerar assentat.

El seu comportament és el d’un xai salvatge. Els marrans de mufló es disputen el ramat a tussades o tossades, vaja donant-se tossudament forts cops de cap. Es poden hibridar amb els xais domèstics, la qual cosa no agrada gens als ramaders als quals els minva el ramat (els joves xais creuats tendeixen a marxar, lliures...).

Entrat l’octubre, lluny, a vista de prismàtic veiem un grup de marrans de mufló tussant-se, a veure qui pot més. De vegades un mufló més blanquinós crida l’atenció (deu ser un híbrid d’aquells que us comentàvem). De vegades és una ovella de mufló amb banyes qui ens hi fa fixar (no es tant freqüent, però hi ha femelles que tenen banyes, curtes i sense cargolar...). La veritat és que és una espècie que fa més nosa que servei, en competir il•lícitament, doncs és al•lòctona, amb l’isard per l’espai i les pastures, tot amb el risc sanitari que tot plegat podria comportar.

La veritat, els segons muflons que vam veure per Girona va ser allà mitjans dels 80, a la zona de Penedes (Llagostera), Alou i la carretera de Tossa de Mar. Es deia que s’havien escapat d’un tancat que hi havia per Solius... ben bé, l’origen sempre em va semblar una mica incert. Ara, encara n’hi ha en aquesta zona.
Però, els primers els vaig veure al Pirineu Ripollès, a la zona de Núria, semblava més cert que venien d’introduccions fetes en la zona francesa, fronterera amb aquest espai. Encara n’hi ha al Pirineu Ripollès, a l’Alta Garrotxa i a l’Alt Empordà, anys més, anys menys, depenen dels francesos i de la cruesa de l’hivern (som a cara sud i es venen arrecerar del fred), si bé ja hi ha poblacions estables establertes en territori català.