La majoria d’ànecs presenten el que els tècnics anomenen “dimorfisme sexual” o si voleu, explicat de forma entenedora: es tracta de la diferència de forma i color entre mascles i femelles de la mateixa espècie, en el nostre cas dels ànecs presents habitualment a Catalunya.
Hem triat els ànecs més comuns de les nostres contrades per il·lustrar el dimorfisme sexual perquè són ocells ben acolorits, presenten diferències contundents en la majoria dels casos entre mascle i femella, són senzills d’observar, tenen una mida mitjana i es deixen veure fàcilment en les nostres pobres, tristes, escasses i dissortades zones humides protegides.
Les diferències d’aparença entre mascle i femella entre els ànecs és habitual. Però, perquè passa això ? Quin són els motius?
Segons els experts, n’hi poden haver uns quants de motius, alguns més rellevants que altres, repassem-los:

- El dimorfisme sexual, en les femelles, les sol dotar de tons i colors suaus, críptics,... vaja gens estridents i mimètics. La femella és l’encarregada de covar els ous, convé passar desapercebuda, fer-se fonedissa i fugissera, per la qual cosa aquestes coloracions discretes, mesurades, li van d’allò més bé.

- En el festeig, a finals d’hivern, és quan els mascles presenten el plomatge ple, ben engalanat. Alhora de competir per trobar parella, tot i la promiscuïtat dels ànecs, el més bonic, gros, fort i acolorit, guanya... És així, les aparences sovint són molt valorades, fins hi tot pels animals.

- Hi ha teories més subtils...i potser una mica romàntiques. Els mascles amb els seus colors vius atrauen els depredadors, d’aquesta manera, fent de veritables imants ornítics vers els depredadors defensen la seva parella mentre cova. Hem dit que és una teoria romàntica i subtil perquè, sovint, quan els polls clouen l’ou i comencen a seguir la mare (sobretot en segones postes) els mascles van agafant tons críptics en el seu plomatge. El motiu és que tenen un plomatge de mitja muda, entren en fase de plomatge d’eclipsi (en diuen els tècnics). Llavors la seva funció d’atraure depredadors minva. A més, quan estan en eclipsi el seu comportament es fa més discret i reposat, per la qual cosa el seu paper d’atraure depredadors encara és menys eficient posant en entredit aquesta teoria.