ELS ONZE GRANS DE CASA

Els grans, els majestàtics, els més aparents, els que mai passen desapercebuts. Alguns són escassos a casa nostra, com el voltor negre, la cigonya negra o el trencalòs; altres són comuns com el bernat pescaire o la cigonya blanca; altres són cridaners, com la grua de pas en les èpoques de migració (tardor i finals d’hivern). El que sí tenen en comú és que són grossos, els més grossos.

Buscant i rebuscant i calculant la mitja de les mides preses en guies ornitològiques de reputació contrastada en el sector, hem trobat els onze ocells més grossos de casa nostra. Ja sabeu que la mesura es pren des de la punta del bec fins la punta de la cua. Si haguéssim agafat l’envergadura, o sigui de punta a punta de les ales ben obertes, el nostre llistat hauria canviat substancialment...

Els onze ocells que han assolit la categoria d’ “ELS ONZE GRANS” de casa nostra, en tenir una mida mitjana igual o superior als 90 cms, son, per ordre de gran a més petit:



Cigne mut “Cygnus olor” (150 cm. de mitjana)
Flamenc (132,5 cm. de mitjana)
Trencalòs (115 cm. de mitjana)
Voltor negre (112,5 cm. de mitjana)
Grua (107,5 cm. de mitjana)
Cigonya blanca (102,5 cm. de mitjana)
Voltor comú (102,5 cm. de mitjana)
Cigonya negra (97,5 cm. de mitjana)
Bernat pescaire (93 cm. de mitjana)
Agró blanc (92,5 cm. de mitjana)
Mascarell (91 cm. de mitjana)

Segurament els heu vist tots alguna vegada, encara que sigui de lluny o en algún reportatge o documental de natura. Allò gran, allò gros, l’aparença fa que om sembli més important, sovint no és així…

Si ets un ornitòleg o naturalista aprenent, veure un vol de flamencs ben grossos i rosats no tindrà preu, i el mosquiter pàl·lid “Phylloscopus bonelli” que acaba de passar pel teu davant, mentre gaudies dels flamencs, ja el veuràs d’aquí uns anys, quan la teva percepció sigui més fina i la teves capacitats d’observació i de valoració ornitològiques hagin evolucionat adequadament, vaja quan ja et puguis considerar un ornitòleg.

Certament, en general, ser gran no deu ser pas una avantatge remarcable, si més no si ets un ocell.Alguns dels onze ocells seleccionats no es troben pas en una bona situació poblacional i el seu futur… es presenta, com a mínim, incert.
Uns tot just estan provant de consolidar la seva reintroducció, com el voltor negre, la seva situació és fràgil i de futur incert. D’altres no aconsegueixen fer un pas ferm endavant, com la cigonya negra o el trencalòs, molt promiscu i poc eficient alhora de reproduir-se que afronta un habitat alterat mancat dels requeriments que tant necessita (recer, tranquilitat i aliment…). Altres van fent com el cigne mut, el mascarell o la grua (només de pas). Els va molt millor, a l’agró blanc, el bernat pescaire, el flamenc, el voltor comú i la cigonya.