Els ocellets, els ocells més petits de tots, molt sovint disfressats de fragilitat, es troben entre nosaltres, ben a prop. Passen desapercebuts i tot d’una, si som capaços d’observar amb sensibilitat (i uns bons binocles), ens adonem de la seva presència i podem gaudir-los.
Aquests petitons solen ser inquiets. No paren. Fan mil i una piruetes vols, salts cap per avall, crits i més saltirons, persecucions…; els és vital mantenir-se actius, mengen poc i sovint (són petits i el seu “dipòsit” també ho és), bellugar-se els manté atents i fugissers, els depredadors ho tenen complicat. El seu metabolisme accelerat els permet termoregular-se (la quietud els refreda i els podria arribar matar). La seva sensació de fragilitat es fa palesa, és inexcusable, però ben segur que no és el seu principal drama vital, ells estan adaptadíssims a les circumstàncies... malauradament no als canvis, sempre antròpics, que els porten a mal perdre, a morir.
N’hi ha d’aquests petits, com els mosquiters, que recorren milers de quilòmetres anualment, provinents de les estepes russes o de la zona escandinava o... Altres, com el cargolet o la mallerenga cuallarga o el gafarró, que els tenim tot l’any entre nosaltres, a Catalunya crien i passen l’hivern.
Sempre ens ha embadalit veure aquestes miniatures de ben a prop, tot pensant les facècies que han de superar per sobreviure, per prosperar, per no morir de fred, o de gana, o depredats o intoxicats o esclafats per un cotxe o xocant contra en un vidre, o menjats per un dels molts gats “abandonats” per un/a maldestre/a insensible i setciències, disfressat d’una bonhomia ignorant i catastròfica...

Ja ho diu la dita “en el pot petit, hi ha la bona confitura” i nosaltres no volíem oblidar-los,, de cap manera. Aquestes petites joies voladores que s’aferren a la vida i saben afrontar condicions ben adverses amb la millor de les disposicions, amb traça, estratègia, adaptabilitat, amb subtilesa i perseverança, superant tot tipus d’entrebancs que els permeten sobreviure en cada instant de la seva curta existència.

Ja veieu, són petits però també són uns VALENTS irreductibles!!! Potser els hauríem d’ajudar més, pas als gats il·legalment abandonats a la natura, no us sembla?

Consultant dades en eminents guies d’ornitologia, ens hem atrevit agrupar-los en tres grups: els diminuts, els molt menuts i els menuts.

A veure què us sembla?