Són de fora (al·lòctons)

Qui, en alguna ocasió, no ha vist algun canari, un híbrid de cardina, un periquito, una carolina o un lloro volant per la ciutat perquè s’ha “escapat” del captiveri d’una gàbia. El seu futur està escrit, serà patètic i acabarà malament. Però no parlem ben be d’aquests ocells, si no d’algunes espècies d’ocell que en escapar-se de la gàbia (o ésser ignorant i maldestrament alliberats) han estat capaços d’adaptar-se a la llibertat, tornant esdevenir ocells salvatges i “lliures”. Vaja ocells d’origen captiu que s’han adaptat plenament a la vida salvatge i crien, mengen, fugen, s’arreceren i es defensen com qualsevol altra espècie d’ocell salvatge, no com a individus particulars si no com membres d’espècies amb aquesta capacitat d’adaptació, parlarem d’espècies al·lòctones (algunes, la majoria, catalogades d’invasores). A les nostres ciutats i zones periurbanes, en sovintegen tres espècies, us presentarem: la cotorra de Kramer d’origen asiàtic i centre africà, la cotorreta argentina o de pit gris i el bec de corall senegalès.