Les mallerengues son ocellets xerraires, simpàtics, bellugadissos, propers, confiats, fàcils d’observar (no totes...).
Si a l’hivern posem menjadores, és més que probable que els primers ocellets aparèixer siguin mallerengues carboneres, blaves o ...
La cultura popular les té ben presents, hi ha masos, restaurants i carrers amb el seu nom. Hi ha dites populars dedicades aquests ocellets: “xerraire com una mallerenga”. Grans dels nostres poetes n’han fet referència, el nostre Jacint Verdaguer digué: - Què canta la mallerenga ?- “Salta, Pere! Salta, Pere!”.
En tot cas de mallerengues en el nostre País n’hi ha 7 espècies que us presentem en aquest senzill projecte específic i dedicat aquests ocellets tant... especials, presents, xerraires i simpàtics.
L’experiència de poder tenir un d’aquest ocellets a les mans, et permet adonar-te que es tracta d’un ocellet de potes robustes amb ungles esmolades que les permeten agafar-se amb fermesa a branques i troncs i fer-hi piruetes amb seguretat, molt útil a l'hora de buscar menjar. El seu bec és petit, però fort, acerat, robust, capaç de fer pessigades considerables, la qual cosa ens indica que per les mallerengues esclovellar pinyons o altra grana no representa cap inconvenient, és la seva especialitat. Tampoc fa escarafalls, ans al contrari a la fruita tova o als insectes (aquests darrers les deleixen, sobretot en època de cria, durant la qual l’aportació proteica és indispensable).

Però compte, sota el nom de mallerengues sovint fem un barreig d’espècies, totes mallerengues però..., diferents. Aprendre a diferenciar-les, no és pas complicat. Sobretot si es tracta de diferenciar les més freqüents: la carbonera, la blava, l’emplomallada i la cuallarga. Després de mirar les fotos d’aquest petit projecte, esperem haver-vos ajudat a diferenciar-les sense cap mena de dubte. Som-hi !