Tallareta cuallarga (Curruca undata)

Aquesta és fredolica, li agraden els solells. És una de les nostres preferides. A principis de primavera el mascle és un desvergonyit i es deixa veure encimat dalt una branca cantant de forma prou estrident, això sí sempre a prop del seu refugi de garrigues, bardisses, argelagues o romaní. El seu plomatge té un to granatós, delicat i elegant, molt bonic. El dimorfisme és poc aparent, en zel el mascle té els colors més vius, la femella menys acolorida i de comportament més discret, però, repetim, les diferències no són gaire marcades i ens podem equivocar. Present tot l’any i freqüent en zones assolellades amb bardissa o sotabosc espès. També la catalogaríem, si la busquem en els llocs adequats, de molt fàcil alhora d’emprendre el nostre repte.