Tallareta vulgar (Curruca communis)

N’hi ha però no tanta, en principi no cal patir. Aquesta ens ha sortit més muntanyenca, rarament la trobarem prop de la costa, a la plana o en ambients secs. Només la veurem a l’estiu, cria aquí. No presenta dimorfisme sexual clar, en zel el mascle té el barret grisós i sol tenir el plomatge més contrastat que la femella, però res de l’altra món, difícil de diferenciar-los. Com ja hem descrit per altres tallarols i tallaretes, durant el zel el mascle es torna més desvergonyit i s’enfila al cap d’amunt d’una branca a cantar i fer-se el “xulo”. Li agraden els ginestars, els bruguerars, les bardisses i les boixedes per arrecerar-se i viure en pau i tranquil•litat. Força insectívora, però com les altres no defuig menjar fruita tova.