Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

A les parts baixes del Pirineu o arran de mar, preferiblement zones ombrívoles, el trobem arreu de la Catalunya humida. Tot l’any el tenim, cria aquí. El definiríem com un tallarol busca-raons, antipàtic, caganer i cridaner, sobretot si es troba disputant-se el menjar en una heura ben fructificada allà pel mes de gener. Per on passa deixa la seva cagarada de color lilós, degut al fart d’heures que s’ha fotut. Tampoc el volem deixar malament, però és així, és una mica fatxenda, s’atreveix amb tords i merles que encalça per fer-los fora de les heures plenes de fruita madura. El dimorfisme és clar el mascle veieu que te un petit capell ben negre, el de la femella és ros (compte, hi ha individus joves que poden ser mascle però encara porten el capell ros).
Ens esplaiem amb la menja: lledons, heures, magrana, cireres d’arboç i olives d’ullastre a la tardor i l’hivern, saücs i mores a l’estiu l’entusiasmen i brega per ser-ne el posseïdor exclusiu, no pot evitar entrar en disputes inacabables. Veure’l en acció és tot un espectacle fàcil d’observar. Per això, creiem que heu de començar el repte per aquest, no s’amaga i es fa sentir, és abundós arreu i no para de buscar raons. Trobeu una heura madura al gener, és sinònim de trobar tallarol de casquet... fàcil, fàcil.