Tallarol de garriga occidental (Curruca iberiae)

Si la busquem, segurament abans la sentirem que no pas la veurem,. Es belluga esmunyint-se entre bardissa i garrigar. El dimorfisme és aparent, el mascle té l’esquena grisosa una bigotera blanca ben pintada, la gola i el pit de color marró vermellós la femella és críptica, més discreta i té la gola ben blanquinosa pas vermellosa. Ve a finals d’hivern i marxa entrada la tardor, quan ha acabat de criar. La podem trobar en zones boscoses i no tan boscoses, amb la condició que hi hagi un bon sotabosc de garrigar, o bardissa, o... si no hi ha sotabosc no hi ha tallarol de garriga. Molt insectívora, ara bé com bon tallarol no defuig menjar fruita tova de bosc (mores, llentiscle, figues, ...). Està força ben distribuïda, prou probable de trobar i fotografiar si escollim zones amb bons hàbitats per aquest sílvid, com els que us hem descrit.