Tallarol gros (Sylvia borin)

És un tallarol de mida mitjana que li agrada la muntanya. Més freqüent en zones humides que aspres i seques. Ni mascle ni femella porten capell i el dimorfisme sexual és poc aparent, costa diferenciar-los a simple vista. És discret, molt discret i fugisser, també discret en el seu cant melodiós i gens estrident. En zel, per un moment, perd la timidesa i es mostra llustrós i cantaire parat al capdamunt d’una bardissa. Per semblar-se es pot confondre amb el rossinyol bord, però si t’hi fixes una mica o el sents piular l’error s’esvaeix ràpidament. Li encanten les mores i el saüquer. Menja insectes petits a cor que vols, d’aquí que en castellà l’anomenin “curruca mosquitera”. A l’hivern no n’hi ha pas, són migradores estivals. Fotografiar-lo és laboriós, la seva discreció no ajuda gens sempre està entre ombres, embardissada... uf!